Salms 142:3-6

Aboco davant seu el meu plany, exposo davant d’ell la meva angoixa: «El meu esperit se sent rendit, però tu saps per on camino; m’han parat un llaç a la senda per on passava. Mira al meu costat i ho veuràs: no hi ha ningú que faci cas de mi, s’ha fos tota esperança d’escapar-me, ningú no s’interessa per salvar-me la vida.» Imploro ajut, Senyor, i et dic: «Tu ets el meu refugi, la meva heretat en el país de la vida.