Salms 119:81-104

Em sento defallir de tant esperar la salvació, però confio en la teva paraula. Se’m consumeixen els ulls d’esperar el que has promès, i exclamo: «Quan vindràs a consolar-me?» Fins si em quedava ressec com un odre fumat, no oblidaria els teus decrets. Quant de temps viurà encara el teu servent? Quan em faràs justícia dels qui em persegueixen? M’han posat paranys els superbs, que no viuen segons la teva Llei. Tots els teus manaments són veritat; ajuda’m, que em persegueixen sense causa. Han estat a punt d’esborrar-me de la terra, però jo no he abandonat els teus preceptes. Per l’amor que em tens, dóna’m la vida i guardaré el pacte que vas proclamar. La paraula és eterna, Senyor, persistirá com el cel. La teva fidelitat es manté pels segles com es manté la terra que has fixat. Tot subsisteix fins ara perquè així ho has decidit; tota cosa està al teu servei. Si la teva Llei no fes les meves delícies, jo hauria sucumbit, amb tantes penes. Mai no oblidaré els teus preceptes; gràcies a ells em dónes la vida. Sóc teu: et prego que em salvis, que jo medito els teus preceptes. Els injustos em sotgen perdre’m, però jo miro d’entendre el teu pacte. He vist límits a la cosa més perfecta, però els teus manaments són immensos. Com estimo la teva Llei! Tot el dia la porto al pensament. Gràcies als teus manaments, tinc més seny que l’enemic, perquè me’ls he fet meus per sempre. Sóc més instruït que tots els meus mestres de tant que medito el teu pacte. Guardar els teus preceptes em fa més assenyat que els ancians. Aparto els meus peus del mal camí, vull viure atent a les teves paraules. Les decisions que has pres, no les defujo; tu me les has ensenyades. Quina dolçor, les teves promeses! Les trobo, quan en parlo, més dolces que la mel. El seny em ve dels teus preceptes; per això detesto els camins enganyosos.