Filèmon 1:4-16

Dono gràcies al meu Déu i sempre faig memòria de tu en les meves pregàries, ja que sento parlar de l’amor i de la fe que tens per Jesús, el Senyor, i a favor de tot el poble sant. Demano que la generositat de la teva fe sigui prou eficaç perquè donis a conèixer tot el bé que podem fer pel Crist. Germà, he tingut una gran alegria i un gran consol quan he sabut que el teu amor ha alleujat els cors dels sants fidels. Per això, encara que tindria en el Crist tota la llibertat de manar-te el que has de fer, prefereixo demanar-t’ho en nom de l’amor. Jo, Pau, ancià com sóc, i ara, a més, presoner per causa de Jesucrist, et faig una súplica a favor d’Onèsim, el meu fill, que he engendrat en la fe estant a la presó. En altre temps ell et va ser inútil, però ara ens és ben útil a tu i a mi. Te’l torno a enviar, com si t’enviés el meu propi cor. M’hauria agradat de retenir-lo al meu costat, perquè em servís en lloc teu mentre sóc a la presó per causa de l’evangeli, però no he volgut fer res sense el teu consentiment: no desitjaria que fessis aquest favor per força, sinó de bon grat. Qui sap si Onèsim es va separar un moment de tu perquè ara el recobris per sempre! I no ja com un esclau, sinó molt més que un esclau: com un germà estimat. Ho és moltíssim per a mi, i molt més ho ha de ser per a tu, tant humanament com en el Senyor.