Marc 6:45-52

Tot seguit, Jesús va fer pujar els seus deixebles a la barca i els manà que passessin al davant cap a l’altra riba, en direcció a Betsaida, mentre ell acomiadava la gent. Després d’acomiadar-los se’n va anar a la muntanya a pregar. Arribat el vespre, la barca es trobava al mig del llac, i Jesús era tot sol a terra. Veient que patien remant, perquè el vent els era contrari, pels volts de la matinada va anar cap a ells caminant sobre l’aigua, com si volgués passar de llarg. Quan ells el veieren caminant sobre l’aigua, es van pensar que era un fantasma i es posaren a cridar; tots l’havien vist i estaven esglaiats. Però Jesús els parlà de seguida i els digué: – Coratge! Sóc jo. No tingueu por. Llavors pujà a la barca amb ells, i el vent va parar. Ells quedaren completament desconcertats. És que no havien comprès allò dels pans: tenien el cor endurit.