Marc 4:1-20

Jesús es posà altra vegada a ensenyar vora el llac. Però es reuní tanta gent entorn d’ell, que va haver de pujar en una barca. S’assegué, doncs, a la barca, dintre el llac, i la gent es quedà a terra, vora l’aigua. Ell els ensenyava moltes coses en paràboles. Tot instruint-los deia: – Escolteu: Un sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se la van menjar. Una altra part va caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida va germinar, ja que la terra tenia poc gruix; però, quan sortí el sol, recremà la planta, i es va assecar, perquè no tenia arrels. Una altra part va caure enmig dels cards; els cards van créixer i l’ofegaren, i no va donar fruit. Però una part de les llavors va caure en terra bona, i va pujar i va créixer fins que donà fruit: unes llavors van donar el trenta, unes altres el seixanta, unes altres el cent per u. I deia: – Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti. Quan Jesús s’hagué quedat sol, els qui eren al voltant d’ell juntament amb els Dotze li preguntaven sobre les paràboles. Ell els digué: – A vosaltres, us és confiat el misteri del Regne de Déu; en canvi, als de fora, tot els arriba en paràboles, per tal que » mirin, però no hi vegin; escoltin, però no comprenguin, no fos cas que es convertissin i fossin perdonats . I afegí: – Si no enteneu aquesta paràbola, com podreu entendre totes les altres? El sembrador sembra la paraula. Els uns són els d’arran del camí, on és sembrada la paraula; quan l’han escoltada, tot seguit ve Satanàs i s’enduu la paraula sembrada en ells. Els altres són els de la llavor sembrada en un terreny rocós; així que escolten la paraula, de seguida la reben amb alegria, però no tenen arrels dintre d’ells, són inconstants: tan bon punt la paraula els porta tribulacions o persecucions, sucumbeixen tot seguit. Els altres són els de la llavor sembrada enmig dels cards; aquests són els qui escolten la paraula, però les preocupacions d’aquest món, la seducció de les riqueses i les altres cobejances els envaeixen i arriben a ofegar-la; per això no dóna fruit. Els darrers són els de la llavor sembrada en terra bona; aquests escolten la paraula, l’acullen i donen fruit: uns el trenta, uns altres el seixanta, uns altres el cent per u.