Escolteu, doncs,
què em diu el Senyor:
«Aixeca’t, llança l’acusació
davant les muntanyes;
que els turons sentin el teu clam.»
Escolteu, doncs, muntanyes,
l’acusació del Senyor;
escolteu-la, vosaltres,
fonaments incommovibles
de la terra!
El Senyor acusa el seu poble,
discuteix amb Israel:
«Poble meu, què t’he fet,
en què t’he afligit?
Respon-me!
Jo et vaig fer pujar
del país d’Egipte,
et vaig rescatar
de la terra on eres esclau
i vaig enviar al teu davant
Moisès, Aaron i Maria.
Poble meu, recorda
què tramava Balac, rei de Moab,
i què li contestà
Balaam, fill de Beor.
Recorda com vas passar
de Xitim fins a Guilgal.
Reconeix així els favors del Senyor.»
«Amb quina ofrena», es diuen,
«em presentaré al Senyor,
com adoraré el Déu excels?
¿Em presentaré davant d’ell
amb holocaustos,
li sacrificaré vedells d’un any?
¿Es complau el Senyor
en mil caps de bestiar
o en deu mil torrents d’oli?
¿Haig d’oferir el meu primogènit
per expiar la meva infidelitat?
¿Caldrà que ofereixi pel meu pecat
el fruit de les meves entranyes?»
El Senyor respon:
«Ja t’han ensenyat, home, què és bo,
què espera de tu el Senyor:
practica la justícia, estima la bondat,
comporta’t humilment
amb el teu Déu.»