Mateu 8:5-13

Jesús va entrar a Cafarnaüm. Un centurió l’anà a trobar i li suplicava: – Senyor, el meu criat és a casa al llit amb paràlisi i sofreix terriblement. Jesús li diu: – Vinc a curar-lo. El centurió li respon: – Senyor, jo no sóc digne que entris a casa meva; però digues només una paraula i el meu criat es posarà bo. Perquè també jo, que estic sota l’autoritat d’un altre, tinc soldats a les meves ordres. I a un li dic: “Vés-te’n”, i se’n va, i a un altre: “Vine”, i ve, i al meu servent li mano: “Fes això”, i ho fa. Quan Jesús ho sentí, en quedà admirat i digué als qui el seguien: – En veritat us dic que no he trobat ningú a Israel amb tanta fe. I us dic que vindrà molta gent d’orient i d’occident i s’asseuran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel, mentre que els fills del Regne seran llançats fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. Després Jesús digué al centurió: – Vés-te’n, i que es faci tal com has cregut. I en aquell mateix moment el criat es va posar bo.