Mateu 26:6-15

Jesús es trobava a Betània, a casa de Simó el Leprós. Mentre era a taula, se li va acostar una dona que duia una ampolleta d’alabastre plena d’un perfum molt valuós i el buidà sobre el cap de Jesús. Els deixebles, en veure-ho, deien indignats: – De què serveix llençar-lo així? S’hauria pogut vendre a bon preu i donar els diners als pobres. Jesús se n’adonà i els digué: – Per què molesteu aquesta dona? Ha fet amb mi una bona acció. De pobres, en tindreu sempre amb vosaltres; en canvi, a mi, no sempre em tindreu. Aquesta dona, abocant sobre el meu cos aquest perfum, ha preparat la meva sepultura. En veritat us dic que, quan aquest evangeli serà anunciat per tot el món, també recordaran aquesta dona i explicaran això que ha fet. Llavors un dels Dotze, l’anomenat Judes Iscariot, se n’anà a trobar els grans sacerdots i els digué: – Què esteu disposats a donar-me si us entrego Jesús? Ells li van oferir trenta monedes de plata.