Mateu 14:23-33

Després d’acomiadar-los va pujar tot sol a la muntanya a pregar. Al vespre encara era allà tot sol. Mentrestant, la barca ja s’havia allunyat un bon tros de terra, i les ones la sacsejaven, perquè el vent era contrari. A la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant sobre l’aigua. Quan els deixebles el veieren caminant sobre l’aigua, es van esglaiar i es digueren: – És un fantasma! I es posaren a cridar de por. Però de seguida Jesús els digué: – Coratge! Sóc jo. No tingueu por. Pere li contestà: – Senyor, si ets tu, mana’m que vingui caminant sobre l’aigua. Jesús li digué: – Vine. Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà cap a Jesús. Però en veure que el vent era fort, es va espantar. Llavors començà d’enfonsar-se i cridà: – Senyor, salva’m! A l’instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li: – Home de poca fe! Per què has dubtat? Llavors pujaren a la barca, i el vent va parar. Els qui eren a la barca es prosternaren davant d’ell i exclamaren: – Realment ets Fill de Déu!