Lluc 9:18-62

Una vegada que Jesús feia pregària en un lloc apartat, els seus deixebles eren amb ell. Llavors els preguntà: – Qui diu la gent que sóc jo? Ells respongueren: – Uns diuen que ets Joan Baptista; d’altres, que ets Elies; d’altres, que ha ressuscitat un dels antics profetes. Ell els preguntà: – I vosaltres, qui dieu que sóc? Pere li respongué: – El Messies de Déu. Però ell els manà severament que no ho diguessin a ningú. Jesús afegí: – Cal que el Fill de l’home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort i ha de ressuscitar el tercer dia. I deia a tothom: – Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i que em segueixi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà. Què en treu l’home de guanyar tot el món si es perd o es destrueix a ell mateix? Si algú s’avergonyeix de mi i de les meves paraules, el Fill de l’home s’avergonyirà d’ell quan vindrà en la seva glòria i en la glòria del seu Pare i dels sants àngels. Us ho asseguro amb tota veritat: alguns dels qui són aquí no moriran sense haver vist el Regne de Déu. Uns vuit dies després d’haver-los dit tot això, Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, l’aspecte del seu rostre va canviar i el seu vestit es tornà d’una blancor esclatant. Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos i parlaven de la partença de Jesús, que s’havia d’acomplir a Jerusalem. A Pere i els seus companys, la son els vencia, però es van desvetllar i van veure la glòria de Jesús i els dos homes que estaven al seu costat. Quan aquests ja se separaven de Jesús, Pere li digué: – Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies. No sabia què deia. Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. Ells s’esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol. Llavors va sortir del núvol una veu que deia: – Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo. Així que s’hagué sentit la veu, Jesús es quedà tot sol. Ells guardaren silenci, i aquells dies no explicaren a ningú res del que havien vist. L’endemà, quan baixaven de la muntanya, sortí a rebre’l una gentada. Un de la gent cridà: – Mestre, t’ho demano, fixa’t en el meu fill; és l’únic que tinc. Sovint un esperit se n’apodera i, tot d’una, es posa a xisclar, li provoca convulsions i li fa treure bromera, i, quan finalment se n’allunya, el deixa masegat de cap a peus. He demanat als teus deixebles que l’hi traguessin, però no han pogut. Jesús exclamà: – Generació descreguda i rebel! Fins quan hauré d’estar amb vosaltres i us hauré de suportar? Porta’m aquí el teu fill. Tot just el noi s’acostava, que el dimoni el va rebatre a terra i li provocà fortes convulsions. Llavors Jesús increpà l’esperit maligne, va guarir el noi i el va tornar al seu pare. I tothom quedà meravellat de la grandesa de Déu. Com que tothom s’admirava de tot el que feia, Jesús digué als seus deixebles: – Que us quedin ben gravades aquestes paraules: el Fill de l’home ha de ser entregat en mans dels homes. Però ells no entenien què volia dir. El significat d’aquestes paraules els era amagat i els resultava incomprensible. Però tenien por de fer-li preguntes sobre aquesta questió. Els deixebles començaren a preguntar-se quin d’ells era el més important. Jesús, que coneixia els pensaments del seu cor, va agafar un infant, el posà al seu costat i els digué: – Qui acull aquest infant en nom meu, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat, perquè el més petit de tots vosaltres, aquest és el més gran. Aleshores Joan li digué: – Mestre, n’hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d’impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres. Jesús els respongué: – No ho impediu. Qui no està contra vosaltres, està amb vosaltres. Quan es complien els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, resolgué de fer camí cap a Jerusalem. Va enviar missatgers davant seu, i ells, tot caminant, entraren en un poble de samaritans per preparar la seva arribada. Però no el volgueren acollir, perquè ell s’encaminava a Jerusalem. En veure-ho, els deixebles Jaume i Joan van dir-li: – Senyor, ¿vols que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi? Però Jesús es girà i els va renyar. I se n’anaren en un altre poble. Mentre feien camí, un li digué: – Et seguiré arreu on vagis. Jesús li respongué: – Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap. A un altre li digué: – Segueix-me. Ell respongué: – Senyor, deixa’m anar primer a enterrar el meu pare. Jesús li contestà: – Deixa que els morts enterrin els seus morts; tu vés i anuncia el Regne de Déu. Un altre li digué: – Et seguiré, Senyor, però primer deixa’m anar a dir adéu als de casa meva. Jesús li va respondre: – Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és bo per al Regne de Déu.