Lluc 7:39-50

El fariseu que havia convidat Jesús, en veure això, pensà: «Si aquest fos profeta, sabria qui és aquesta dona que el toca i quina mena de vida porta: és una pecadora.» Jesús li digué: – Simó, t’haig de dir una cosa. Ell li respongué: – Digues, mestre. – Un prestador tenia dos deutors: l’un li devia cinc-cents denaris, i l’altre, cinquanta. Com que no tenien res per a pagar, els va perdonar el deute a tots dos. Quin d’ells et sembla que l’estimarà més? Simó li contestà: – Suposo que aquell a qui ha perdonat el deute més gran. Jesús li diu: – Has respost correctament. Llavors es girà cap a la dona i digué a Simó: – Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m’has donat aigua per a rentar-me els peus; ella, en canvi, me’ls ha rentat amb les llàgrimes i me’ls ha eixugat amb els cabells. Tu no m’has rebut amb un bes; ella, en canvi, d’ençà que he entrat, no ha parat de besar-me els peus. Tu no m’has ungit el cap amb oli; ella, en canvi, m’ha ungit els peus amb perfum. Així, doncs, t’asseguro que els seus molts pecats li han estat perdonats: per això ella estima molt. Aquell a qui poc és perdonat, estima poc. Després digué a la dona: – Els teus pecats et són perdonats. Els qui eren a taula amb ell començaren a pensar: «Qui és aquest que fins i tot perdona pecats?» Jesús digué encara a la dona: – La teva fe t’ha salvat. Vés-te’n en pau.