Lluc 5:17-26

Un dia Jesús ensenyava. Uns fariseus i uns doctors de la Llei, vinguts de tots els pobles de Galilea i Judea, i de Jerusalem, eren allà asseguts. Jesús, pel poder del Senyor, guaria els malalts. Llavors es presentaren uns homes que duien en una llitera un paralític, i buscaven d’entrar-lo i posar-lo davant d’ell; però, com que amb tanta gent no sabien per on entrar-lo, pujaren a la teulada, alçaren algunes teules i van baixar aquell home amb llitera i tot, i el deixaren al mig, davant de Jesús. Jesús, en veure la fe d’aquella gent, va dir: – Home! Els teus pecats et són perdonats. Els mestres de la Llei i els fariseus començaren a pensar: «Qui és aquest que diu blasfèmies? Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?» Jesús, que coneixia els seus pensaments, els replicà: – Què és això que penseu en el vostre cor? Què és més fàcil, dir: “Et són perdonats els pecats”, o bé dir: “Aixeca’t i camina”? Doncs ara sabreu que el Fill de l’home té poder aquí a la terra de perdonar els pecats. Llavors digué al paralític: – T’ho mano: aixeca’t, pren la llitera i vés-te’n a casa. A l’instant, ell s’aixecà davant d’ells, prengué la llitera on jeia i se’n va anar cap a casa seva donant glòria a Déu. Tots quedaren esbalaïts i donaven glòria a Déu. Plens de respecte, deien: – Avui hem vist coses extraordinàries.