Lluc 22:54-71

Lluc 22:54-71 BCI

El van agafar, doncs, i se’l van endur a la casa del gran sacerdot. Pere seguia de lluny. Van encendre foc al mig del pati, s’hi assegueren al voltant, i Pere es va asseure entre ells. Una criada el veié assegut vora el foc i, després de mirar-se’l fixament, va dir: – Aquest home també hi anava, amb ell. Pere ho negà: – No, dona; no el conec de res. Poc després, un altre el va veure i digué: – Tu també ets d’ells. Pere contestà: – No, home; no ho sóc pas. Cosa d’una hora més tard, un altre s’hi entossudí: – És veritat, aquest també era amb ell: si fins i tot és galileu! Però Pere va replicar: – No, home; no sé de què parles. A l’instant, mentre encara ell parlava, va cantar un gall. Llavors el Senyor va girar-se i mirà Pere; i Pere es recordà de les paraules que el Senyor li havia dit: «Avui, abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades.» I així que va ser fora, va plorar amargament. Mentrestant, els homes que custodiaven Jesús l’escarnien i li pegaven. Van tapar-li la cara i li preguntaven: – Fes de profeta! Digue’ns qui t’ha pegat! I proferien contra ell moltes altres injúries. En fer-se de dia, es va reunir el consell del Sanedrí del poble, grans sacerdots i mestres de la Llei. Llavors van fer comparèixer Jesús a la sessió del consell i li digueren: – Si ets el Messies, digue’ns-ho. Ell els respongué: – Si us dic que sí, no em creureu, i si us faig preguntes, no em respondreu. Però des d’ara el Fill de l’home estarà assegut a la dreta del Déu totpoderós. Llavors tots van dir: – Per tant, tu ets el Fill de Déu! Jesús els contestà: – Vosaltres dieu que ho sóc. Ells van dir: – Per què necessitem el testimoni d’algú, si nosaltres mateixos acabem de sentir-lo dels seus propis llavis?

Llegeix Lluc 22