Lluc 20:19-26

Els mestres de la Llei i els grans sacerdots van comprendre que Jesús amb aquella paràbola es referia a ells, i volien agafar-lo en aquell mateix moment, però van tenir por del poble. Aleshores ells, per posar-li un parany, li van enviar uns homes que, fingint-se gent de bé, l’atrapessin en alguna paraula comprometedora i així pogués ser entregat a l’autoritat i a la jurisdicció del governador romà. Li van fer aquesta pregunta: – Mestre, sabem que parles i ensenyes amb rectitud i que no fas distinció de persones, sinó que ensenyes realment el camí de Déu. Digues-nos: ¿Ens és permès o no de pagar tribut al Cèsar? Jesús es va adonar de la seva intriga i els digué: – Ensenyeu-me un denari: ¿de qui són la imatge i la inscripció? Ells li respongueren: – Del Cèsar. Jesús els digué: – Per tant, doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu. Així no pogueren atrapar-lo en cap paraula comprometedora davant el poble i, sorpresos de la seva resposta, van callar.