Lluc 19:28-41

Un cop Jesús hagué dit tot això, continuà fent camí davant d’ells pujant cap a Jerusalem. Quan es va acostar a Betfagé i Betània, prop de la muntanya anomenada de les Oliveres, Jesús va enviar dos dels deixebles amb aquest encàrrec: – Aneu al poble d’aquí al davant. Quan hi entrareu, trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat mai. Deslligueu-lo i porteu-lo. I si algú us preguntava per què el deslligueu, responeu: “El Senyor l’ha de menester.” Els enviats se n’hi anaren i ho trobaren tot tal com Jesús els ho havia dit. Mentre deslligaven el pollí, els seus amos els digueren: – Per què el deslligueu? Ells respongueren: – El Senyor l’ha de menester. Llavors portaren el pollí a Jesús, li tiraren al damunt els seus mantells i van fer-hi pujar Jesús. Mentre ell avançava, molts estenien els seus mantells pel camí. Quan ja s’acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud dels deixebles, plens d’alegria, començaren a lloar Déu amb grans crits per tots els miracles que havien vist, i deien: – Beneït el rei, el qui ve en nom del Senyor! Pau en el cel i glòria en les altures! Alguns dels fariseus que es trobaven entre la multitud li digueren: – Mestre, renya els teus deixebles. Ell respongué: – Us ho asseguro: si aquests callen, cridaran les pedres. Quan Jesús va ser prop de Jerusalem i veié la ciutat, arrencà a plorar per ella