Judes 1:8-13

De la mateixa manera, ara aquests visionaris embruten el cos, menyspreen la sobirania del Senyor, injurien els éssers gloriosos. Ni tan sols l’arcàngel Miquel, quan pledejava amb el diable discutint sobre el cos de Moisès, no es va atrevir a pronunciar contra ell una sentència injuriosa; tan sols li va dir: «Que et castigui el Senyor!» Aquests, però, injurien allò que desconeixen, i es corrompen amb allò que només coneixen per instint, com els animals irracionals. Ai d’ells! S’han embrancat pel camí de Caín; per diners, s’han enfonsat en l’error de Balaam; han anat a la perdició amb la revolta de Corè. Aquests són la taca dels vostres àpats fraterns: banquetegen sense fre i procuren només per ells. Són núvols sense aigua enduts pel vent, arbres de tardor que no donen fruit, morts dues vegades, arrencats de soca-rel, onades salvatges de la mar que llancen com escuma la pròpia vergonya, estels errants que tenen reservada per sempre la foscor de les tenebres.