Josuè, doncs, va conquerir tot el país: la Muntanya, tot el Nègueb, la regió de Goixen, la Xefelà, l’Arabà i les muntanyes d’Israel amb les seves planes. Des del Mont Pelat, que s’aixeca prop de Seïr, fins a Baal-Gad, a la gran vall del Líban, al peu de l’Hermon, va capturar i executar tots els reis d’aquells territoris. A Josuè, la guerra contra tots aquests reis li va costar molt de temps, perquè no hi hagué cap ciutat que fes un tractat de pau amb Israel, tret dels hivites que habitaven a Gabaon; per això, totes les altres ciutats hagueren de ser conquerides militarment. El Senyor havia decidit que els seus habitants endurissin el cor i fessin la guerra contra Israel. Així, sense clemència, havien de ser consagrades a l’extermini, tal com el Senyor havia manat a Moisès.
En aquella mateixa època, Josuè va destruir els anaquites que habitaven a la Muntanya, a Hebron, a Debir, a Anab, tota la regió muntanyosa de Judà i d’Israel. Josuè els consagrà a l’extermini, amb les seves ciutats. No van quedar anaquites en tot el país d’Israel. Només en van quedar uns quants a Gaza, a Gat i a Asdod. Tal com el Senyor havia dit a Moisès, Josuè va conquerir tot el país i el donà a Israel en heretat repartint-lo entre les tribus. Llavors el país va reposar de la guerra.