Joan 10:22-39

Se celebrava a Jerusalem la festa de la Dedicació. Era l’hivern. Jesús es passejava pel recinte del temple sota el pòrtic de Salomó. Llavors els jueus l’envoltaren i li digueren: – Fins quan ens tindràs en la incertesa? Si ets el Messies, digue’ns-ho obertament. Jesús els respongué: – Us ho he dit, però no ho voleu creure. Les obres que jo faig en nom del meu Pare donen testimoni a favor meu, però vosaltres no creieu, perquè no sou de les meves ovelles. Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen. I jo els dono vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans. Allò que el meu Pare m’ha donat val més que tot, i ningú no podrà arrencar res de les mans del Pare. Jo i el Pare som u. Els jueus tornaren a agafar pedres per apedregar-lo. Jesús els digué: – Jo he fet davant vostre moltes obres bones, que venien del meu Pare. Per quina d’elles em voleu apedregar? Els jueus li respongueren: – No et volem apedregar per cap obra bona, sinó per blasfèmia, perquè tu, que ets un home, et fas Déu. Jesús els replicà: – ¿En la vostra Llei no hi ha escrit: Jo declaro que sou déus ? Per tant, si l’Escriptura, que no es pot anul·lar, anomena déus els qui van rebre la paraula de Déu, per què a mi, a qui el Pare ha consagrat i enviat al món, m’acuseu de blasfèmia quan declaro que sóc Fill de Déu? Si no faig les obres del meu Pare, no em cregueu, però si les faig, i a mi no em creieu, creieu almenys aquestes obres. Així sabreu i coneixereu que el Pare està en mi, i jo, en el Pare. Llavors van intentar novament d’agafar-lo, però se’ls escapà de les mans.