Joan 1:1-28

Al principi existia la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. Ella estava amb Déu al principi. Per ella tot ha vingut a l’existència, i res del que existeix no hi ha vingut sense ella. En ella hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes. La llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la. Déu envià un home que es deia Joan. – Vingué com a testimoni a donar testimoni de la llum, perquè per ell tothom cregués. Ell no era la llum, venia solament a donar-ne testimoni. Existia el qui és la llum veritable, el qui ve al món i il·lumina tots els homes. Era present en el món, que per ell ha vingut a l’existència, i el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de Déu. No han nascut per descendència de sang, ni per desig carnal, ni per voler humà, sinó de Déu mateix. La Paraula s’ha fet carn i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glòria, glòria que té com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat. Joan dóna testimoni d’ell quan proclama: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi em passa al davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.» De la seva plenitud, tots nosaltres n’hem rebut gràcia rere gràcia. Perquè la Llei fou donada per Moisès, però la gràcia i la veritat han vingut per Jesucrist. A Déu, ningú no l’ha vist mai: el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l’ha revelat. Aquest és el testimoni que Joan va donar quan els jueus li enviaren sacerdots i levites des de Jerusalem a interrogar-lo. Li preguntaren: – Qui ets, tu? Ell no es va negar a respondre i confessà clarament: – Jo no sóc el Messies. Ells li preguntaren: – Qui ets, doncs? Elies? Els respon: – No el sóc. – Ets el Profeta? Respongué: – No. Llavors li digueren: – Doncs qui ets, tu? Què hem de respondre als qui ens han enviat? Què dius de tu mateix? Ell va declarar: – Sóc la veu d’un que crida en el desert: Adreceu el camí del Senyor . Així ho va dir el profeta Isaïes. Alguns dels enviats, que eren dels fariseus, li van fer aquesta altra pregunta: – Per què bateges, doncs, si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta? Joan els respongué: – Jo batejo només amb aigua; però enmig vostre hi ha el qui vosaltres no coneixeu, el qui ve després de mi, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies. Això va passar a Betània, a l’altra banda del Jordà, on Joan batejava.