Jeremies 31:1-9

«En aquell temps seré Déu de tots els clans d’Israel i ells seran el meu poble. Ho dic jo, el Senyor. Això diu el Senyor: En el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de l’espasa; Israel caminarà cap al seu lloc de repòs.» El Senyor se m’aparegué de lluny, i em deia: «T’estimo amb un amor etern; per això t’he atret i et sóc fidel. Et reedificaré i quedaràs reconstruïda, nissaga d’Israel. Tornaràs a prendre els teus tambors i sortiràs dansant d’alegria. Tornaràs a plantar vinyes per les muntanyes de Samaria; les plantaran i en colliran la verema. Vindrà un dia que, a la muntanya d’Efraïm, els sentinelles cridaran: “Anem, pugem a Sió, a trobar el Senyor, el nostre Déu.” Això diu el Senyor: Crideu d’alegria pel poble de Jacob, celebreu la primera de les nacions, feu sentir l’aclamació dient: “Salva, Senyor, el teu poble, la resta d’Israel!” Jo els faré tornar del país del nord, els aplegaré des de l’extrem de la terra. Entre ells hi haurà els cecs i els coixos, l’embarassada i la partera: tornarà una gran gentada. Vindran tot plorant, suplicaran, i jo els guiaré; els conduiré als rierols d’aigua per un camí pla on no ensopeguin. Perquè jo sóc un pare per a Israel, i Efraïm és el meu primogènit.»