Isaïes 8:1-15

El Senyor em va dir: – Agafa un gran cilindre i grava-hi amb un cisell: “Maher xalal, haix baz” (que vol dir: “De pressa al botí, ràpid al pillatge”). Jo cridaré, com a testimonis fidedignes, el sacerdot Urià i Zecariahu, fill de Jeberequiahu. Llavors la meva dona, la profetessa, va quedar embarassada i tingué un fill. El Senyor em va dir: – Posa-li el nom de “Maher xalal, haix baz”. Perquè, abans que el nen sàpiga dir “pare” i “mare”, el rei d’Assíria s’apoderarà de les riqueses de Damasc i del botí de Samaria. El Senyor va continuar parlant-me. Em digué: – Aquest poble ha rebutjat les aigües de Siloè, que s’escolen suaument, i s’alegra de la invasió de Ressín i del fill de Remaliahu. Per això el Senyor els inundarà amb les aigües impetuoses i desbordants de l’Eufrates: les aigües són el rei d’Assíria i tot el seu poder. La riuada sortirà de mare i negarà totes les ribes. Envairà Judà, el cobrirà i el submergirà: li arribarà fins al coll. Les seves ales esteses, Emmanuel, abastaran tot el teu país. Pobles, ja podeu destruir, que sereu desfets. Escolteu, països llunyans: ni que us equipeu per al combat, sereu desfets. Ja us podeu equipar, que sereu desfets. Ja podeu deliberar, que fracassareu. Ja podeu discutir, que tot serà en va, perquè Déu és amb nosaltres. El Senyor em prengué amb la seva mà per apartar-me del camí que segueix aquest poble, i em va amonestar així: – Vosaltres no heu de tenir per conspiració res d’allò que aquest poble té per conspiració; no heu de témer ni tremolar davant d’allò que ell tem. És a mi, el Senyor de l’univers, que heu de reconèixer com a sant. Davant meu heu de témer i tremolar! Jo sóc el santuari, però també pedra d’ensopec i roc que fa caure les dues cases d’Israel. Sóc un parany i una trampa per als qui viuen a Jerusalem. Molts hi ensopegaran, cauran i es faran mal, quedaran agafats a la trampa i no en sortiran.