Isaïes 7:10-25

Després el Senyor va comunicar un altre missatge al rei Acaz: – Demana un senyal al Senyor, el teu Déu: tria si el vols al fons del país dels morts o ben alt en el cel. Però Acaz va respondre: – No en demanaré cap: no vull posar a prova el Senyor. Aleshores Isaïes digué: – Escolteu-me, descendents de David: ¿No en teniu prou d’acabar la paciència dels homes, que voleu acabar també la del meu Déu? Doncs ara el Senyor mateix us donarà un senyal: la noia que ha d’infantar tindrà un fill, i li posarà el nom d’Emmanuel (que vol dir: “Déu amb nosaltres”). El noi menjarà mel i mató així que sàpiga rebutjar el mal i escollir el bé. Perquè, abans que sigui capaç de destriar el bé del mal, les terres d’aquests dos reis que et fan tanta basarda hauran estat abandonades. Damunt de tu i del teu poble, i damunt de tota la teva família, el Senyor farà venir uns dies com no se n’havien vist mai de semblants des del temps que Efraïm es va separar de Judà: vindrà el rei d’Assíria. Aquell dia, el Senyor farà un xiulet a les mosques dels canals del Nil i a les abelles del país d’Assíria. Totes acudiran i es posaran a les fondalades dels torrents, a les escletxes de les roques, per tots els matolls i per tots els abeuradors. Aquell dia, el Senyor llogarà una navalla a l’altra banda de l’Eufrates: la navalla és el rei d’Assíria. Us afaitarà el pèl de cap a peus i us traurà fins i tot la barba. Aquell dia, cadascú criarà una vaca i dues ovelles, i faran tanta llet que tothom podrà menjar mató. Els qui sobreviuran al país menjaran mel i mató. Aquell dia, les vinyes d’un miler de ceps, valorades en mil peces d’argent, seran abandonades a les espines i esbarzers. Sols hi aniran els caçadors, armats amb l’arc i les fletxes. Els esbarzers i les espines cobriran tot el país. Per por de les espines i els esbarzers, ningú no es voldrà acostar als turons que abans eren conreats. Hi aviaran els bous a pasturar i seran trepitjats per les ovelles.