Isaïes 49:13-16

Cel, clama amb entusiasme; celebra-ho, terra; muntanyes, esclateu en crits de goig, perquè el Senyor consola el seu poble i es compadeix dels afligits. Sió deia: «El Senyor m’ha abandonat, el meu Déu s’ha oblidat de mi.» El Senyor li respon: «¿Pot oblidar-se una mare del seu infantó, pot deixar d’estimar el fill de les seves entranyes? Però, ni que alguna l’oblidés, jo mai no t’oblidaria. Et duc gravada a les palmes de les mans, tinc sempre presents els teus murs.