Em diuen: «A qui vol ensenyar
aquest la doctrina?
A qui vol explicar revelacions?
A criatures deslletades?
Als qui tot just han desmamat?
Escolteu-lo:
“P-a-pa, p-a-pa,
t-a-ta, t-a-ta,
una mica aquí, una mica allà.”»
Doncs ara el Senyor
parlarà a aquest poble
per boca d’una gent escarnidora
i en una llengua estrangera.
Ell els havia dit:
«Aquí trobareu repòs,
feu reposar els cansats;
és un recer tranquil.»
Però ells no han volgut escoltar.
Per això el Senyor els parlarà així:
«P-a-pa, p-a-pa,
t-a-ta, t-a-ta,
una mica aquí, una mica allà.»
Així, tot caminant,
cauran d’esquena malferits,
els agafaran en un parany
i els capturaran.
Escolteu la paraula del Senyor,
homes sarcàstics
que governeu el poble de Jerusalem:
«Vosaltres dieu:
“Hem pactat amb la mort,
hem fet aliança
amb el país dels morts.
Quan passi la riuada, no ens agafarà,
perquè hem pres per refugi
la mentida,
la falsedat per amagatall.”
Escolteu, doncs,
què diu el Senyor Déu:
“Poso a Sió una pedra,
una pedra de toc,
una pedra angular, preciosa,
ben assentada
perquè serveixi de fonament:
el qui cregui no s’esfondrarà.
Poso el dret com a plomada,
la justícia per cordill.”»
Però la pedregada escombrarà
el refugi de la mentida,
l’aiguat s’endurà el vostre amagatall.
El vostre pacte amb la mort
serà abolit,
l’aliança amb el país dels morts
no es mantindrà.
Quan passarà la riuada,
us deixarà assolats.
Cada cop que passi, se us emportarà;
anirà passant cada matí,
passarà de nit i de dia.
Quin esglai
quan entendreu això que us dic!
Serà cert el que diu el proverbi:
«El llit és massa curt
per a estirar-s’hi,
i la flassada, massa estreta
per a tapar-se.»
Com en el turó de Perassim,
el Senyor irromprà,
s’irritarà com a la vall de Gabaon.
Acomplirà la seva obra,
però quina obra tan insòlita!
Farà la seva tasca,
però quina tasca tan singular!
Mentrestant, deixeu-vos de sarcasmes
i mireu que no s’estrenyin
les vostres cadenes;
perquè el Senyor,
Déu de l’univers,
m’ha fet saber que ha decidit
destruir tot el país.