Isaïes 2:12-22

És el dia del Senyor de l’univers: s’alçarà per damunt dels superbs i dels orgullosos, per damunt dels altius que ell haurà abaixat, per damunt dels alts cedres del Líban i dels roures de Basan, per damunt de les muntanyes altes i dels turons elevats, per damunt de les grans torres i dels murs inexpugnables, per damunt dels grans vaixells de Tarsis i de les naus sumptuoses. L’altivesa dels humans serà abaixada, serà humiliat el seu orgull, i aquell dia s’alçarà el Senyor tot sol. Dels ídols, no en quedarà res. Tothom es ficarà a les balmes de les roques i als avencs de la terra, de pànic davant el Senyor, davant la seva terrible majestat, quan ell s’aixecarà per fer tremolar la terra. Aquell dia, els homes llançaran els ídols de plata i d’or que s’havien fabricat per adorar-los; els llançaran als talps i a les rates-pinyades. Es ficaran als forats de les roques i a les escletxes de les penyes, de pànic davant el Senyor, davant la seva terrible majestat, quan ell s’aixecarà per fer tremolar la terra. No confieu en l’home: és tan sols una mica d’alè. Qui en donaria res?