Isaïes 13:6-13

Xiscleu de dolor, que el dia del Senyor s’acosta; ve com la potent devastació del Totpoderós. Per això totes les mans cauen sense força, i a tothom se li fon el cor. Els atenallen l’espant, els dolors i els turments; es retorcen com la dona quan infanta. Es miren esglaiats els uns als altres, amb la cara trasbalsada. El dia del Senyor s’acosta implacable: serà un esclat de fúria i de furor, que convertirà el país en un desert i exterminarà els culpables. Estrelles i constel·lacions deixaran de lluir; el sol, quan surti, s’enfosquirà, i la lluna ja no farà claror. Ho diu el Senyor: «Jo castigaré la depravació del món i els crims dels malvats. Posaré fi a l’orgull dels altius, humiliaré l’arrogància dels tirans. Els homes seran més escassos que l’or, més rars que l’or d’Ofir. El dia que esclatarà la meva ira, jo, el Senyor de l’univers, ple d’indignació, faré tremolar el cel i sotragaré la terra.