Osees 11:1-7

Diu el Senyor: «Quan Israel era un noi me’l vaig estimar, d’Egipte vaig cridar el meu fill. Però ell és d’aquells que, com més els crides, més se te’n van: oferien sacrificis als Baals, cremaven ofrenes als ídols. Jo mateix vaig ensenyar Efraïm a caminar agafant-lo pels braços, però ells no han reconegut que jo els he guarit. Jo els atreia cap a mi amb llaços d’afecte i amor. Feia com qui aixeca un jou del coll i deixa lliure la boca, m’acostava cap a ell i li donava menjar. »No tornarà al país d’Egipte, però el rei d’Assíria el dominarà, perquè no han volgut tornar a mi. La guerra farà estralls a les seves ciutats: esbotzarà les barres de les portes i els engolirà per culpa de les seves intrigues. Els del meu poble s’aferren a la seva apostasia. Els exhorten a mirar cap al cel, però cap d’ells no es redreça.