Hebreus 1:1-6

En moltes ocasions i de moltes maneres, Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; però ara, en aquests dies, que són els definitius, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, per mitjà del qual ja havia creat el món i a qui ha constituït hereu de tot. Ell és esplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser, ell sosté l’univers amb el poder de la seva paraula i ara, acabada l’obra de purificació dels pecats, s’ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina; i ocupa un lloc tan superior als àngels que posseeix en herència un nom molt més excel·lent que el d’ells. Perquè, a quin dels àngels Déu ha dit mai: Tu ets el meu Fill; avui jo t’he engendrat ? I encara: Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill ? D’altra banda, quan fa entrar al món el seu primogènit, diu: Que l’adorin tots els àngels de Déu .