Habacuc 3:16-19

Quan ho sento, se’m remouen les entranyes; quan se’n parla, els llavis em tremolen; l’esgarrifança em penetra dins els ossos, vacil·len els meus passos. Em quedo esperant el dia del desastre, que caurà sobre el poble que ens mou guerra. Cert que la figuera no fa fruit ni tindrem la collita dels ceps; l’olivera no ha pensat a produir i els camps no donen res per a menjar; no queda cap ovella als corrals ni cap bou a les estables. Però jo celebraré el Senyor, feliç de veure que Déu em salva. El Senyor Déu és la meva força, fa els meus peus lleugers com els dels cérvols i m’encamina, invencible, cap als cims.