Gènesi 32:24-32

Els va fer passar a l’altra banda del riu i també hi dugué tot el que tenia; i ell es va quedar sol. Llavors un desconegut va lluitar amb ell fins a trenc d’alba. Veient que no podia vèncer Jacob, tot lluitant li va donar un cop a l’articulació de la cuixa i la hi va desllorigar. Després digué a Jacob: – Deixa’m anar, que despunta l’alba. Jacob va respondre: – No et deixaré anar que no m’hagis beneït. L’altre li va demanar: – Com et dius? Ell respongué: – Jacob. Li diu: – D’ara endavant no et diràs més Jacob, sinó Israel, perquè has lluitat amb Déu i amb els homes, i has vençut. Jacob li demanà: – Digues-me, si et plau, el teu nom. Però ell va respondre: – Per què em preguntes el meu nom? I el va beneir allà mateix. Jacob va donar a aquell lloc el nom de Penuel, perquè deia: – He vist Déu cara a cara i n’he sortit amb vida. El sol va sortir quan Jacob ja havia passat més enllà de Penuel. Anava coix d’una cama.