Gènesi 31:36-42

Aleshores Jacob es va enfurismar contra Laban i li va dir: – Quina és la meva falta, quin és el meu pecat, perquè em persegueixis així? Has regirat tot el que és meu. ¿Hi has trobat res de casa teva? Ensenya-ho a la meva gent i a la teva, i que ells decideixin entre nosaltres dos! Fa vint anys que estic amb tu; les teves ovelles i les teves cabres no han parat mai de criar, i no he menjat ni un sol xai dels teus ramats. No t’he portat mai cap bèstia destrossada per un animal salvatge: te la compensava amb una de les meves. Tu, en canvi, em reclamaves les bèsties robades tant de dia com de nit. De dia em devorava la calor, i de nit, el fred, tant que no arribava a aclucar els ulls. He passat vint anys a casa teva: catorze anys he servit per les teves dues filles i sis per adquirir el teu ramat, i tu m’has canviat la paga deu vegades. Si el Déu del meu pare, el Déu d’Abraham i l’Esglai d’Isaac no hagués estat amb mi, m’hauries fet marxar amb les mans buides. Però Déu ha vist la meva pena i els meus treballs i anit et va advertir a favor meu.