Gènesi 28:10-22

Jacob va sortir de Beerxeba cap a la ciutat d’Haran. Quan el sol ja s’havia post, va arribar en un indret i s’hi quedà per fer-hi nit. Va prendre una pedra, se la posà per capçal i va dormir en aquell lloc. Tot somiant, va veure una escala que, des de terra, anava fins al cel. Els àngels de Déu hi pujaven i baixaven. El Senyor es trobava davant seu i li deia: – Jo sóc el Senyor, Déu d’Abraham, el teu avantpassat, i Déu d’Isaac. La terra on dorms, la donaré a tu i a la teva descendència. La teva descendència serà tan nombrosa com els grans de pols de la terra. T’estendràs a orient i a occident, al nord i al sud. Totes les famílies del país es valdran del teu nom i del nom dels teus descendents per a beneir-se. Jo sóc amb tu. Et guardaré pertot arreu on aniràs i et faré tornar en aquesta terra. No t’abandonaré que no hagi complert tot el que t’he promès. Quan Jacob es desvetllà, va dir: – Realment el Senyor és present en aquest lloc, i jo no ho sabia. I ple de temor va exclamar: – Que n’és, de venerable, aquest lloc! És la casa de Déu i la porta del cel. Jacob es llevà de bon matí, va prendre la pedra que s’havia posat per capçal, la va plantar com un pilar i la consagrà ungint-la amb oli. I donà a aquell lloc el nom de Betel (que vol dir «casa de Déu»). Abans, el nom de la ciutat era Luz. Després, Jacob va fer aquesta prometença: – Si Déu m’acompanya i em guarda tot el temps que seré fora, si em dóna aliment i vestit i em fa tornar sa i estalvi a casa del meu pare, el Senyor serà el meu Déu, i aquesta pedra que he plantat com a pilar sagrat serà casa de Déu. I jo, Senyor, t’oferiré la desena part de tot el que em donaràs.