Gènesi 15:6-19

Abram va creure en el Senyor, i el Senyor li ho comptà com a justícia. Després li va dir: – Jo sóc el Senyor, que t’he fet sortir d’Ur de Caldea per donar-te aquest país en possessió. Abram preguntà: – Senyor Déu, com puc saber que l’he de posseir? Ell va respondre: – Porta’m una vaca, una cabra i un moltó, tots de tres anys, una tórtora i un colomí. Abram els hi va dur, els partí per la meitat i va posar cada meitat enfront de l’altra, però no va partir els ocells. Uns voltors es volien abatre sobre els cossos morts, però Abram els allunyava. Quan el sol estava a punt de pondre’s, Abram va caure en un son profund, i es va apoderar d’ell una esgarrifança i una gran obscuritat. Llavors el Senyor va dir a Abram: – Sàpigues que els teus descendents viuran com a immigrants en un país que no serà el seu. Allí els faran esclaus i els oprimiran durant quatre-cents anys. Però jo els faré justícia contra la nació que hauran servit, i al final sortiran d’aquell país carregats de béns. Tu moriràs en pau i et reuniràs amb els teus pares; t’enterraran després d’una vellesa feliç. Els teus descendents tornaran aquí després de la quarta generació, ja que no expulsaré els amorreus fins que la seva maldat no arribi al capdamunt. Quan el sol s’hagué post i es va estendre la foscor, un forn fumejant i una torxa de foc van passar entre els animals partits. Aquell dia el Senyor va fer una aliança amb Abram tot dient: – Dono aquest país als teus descendents, des del torrent d’Egipte fins al gran riu, el riu Eufrates: tot el territori dels quenites, dels quenazites, dels cadmonites