Gènesi 13:5-18

Lot, que l’acompanyava, també tenia ramats d’ovelles i de vaques i moltes tendes. Però aquella regió no bastava per a viure-hi tots dos: tenien massa béns per a poder habitar plegats en un país ocupat aleshores pels cananeus i pels perizites. Els pastors d’Abram i els de Lot van començar a barallar-se. Davant d’això, Abram digué a Lot: – Som de la mateixa família i no ha d’haver-hi discussions entre tu i jo, entre els teus pastors i els meus. ¿No tens davant teu tot el país? Doncs separa’t de mi: si tu te’n vas a l’esquerra, jo me n’aniré a la dreta; si tu te’n vas a la dreta, jo me n’aniré a l’esquerra. Lot va donar una mirada al voltant seu i veié que tota la plana del Jordà fins a Sóar estava ben regada. Això era abans que el Senyor arrasés les ciutats de Sodoma i Gomorra. La plana semblava un paradís del Senyor; era comparable a les terres d’Egipte. Lot va escollir, doncs, la plana del Jordà i se’n va anar cap a l’est. Així es van separar. Abram es va quedar al país de Canaan. Lot, pel seu costat, es va instal·lar a les ciutats de la plana i plantà les seves tendes fins a Sodoma. La gent d’aquella ciutat eren uns depravats: el seu comportament ofenia molt el Senyor. El Senyor va dir a Abram, després que Lot s’hagué separat d’ell: – Des del lloc on ets, guaita al nord i al sud, a orient i a occident. Tot el país que veus, te’l donaré per sempre a tu i a la teva descendència. Multiplicaré els teus descendents com la pols de la terra: només els podrà comptar qui sigui capaç de comptar tots els grans de pols que hi ha a la terra. Vés, recorre tota la llargada i l’amplada del país, que jo te’l donaré. Abram va aixecar el campament i se n’anà a viure a les Alzines de Mambré, prop d’Hebron. I en aquell indret va dedicar un altar al Senyor.