Èxode 33:12-23

Moisès va dir al Senyor: – Mira, tu em manes que guiï aquest poble, però no m’has fet saber qui faràs venir amb mi. I, tanmateix, m’has dit: “Jo et conec pel teu nom”, i encara: “Et concedeixo el meu favor.” Si és així, si m’has concedit el teu favor, et prego que em mostris els teus camins: llavors et coneixeré, i, de fet, m’hauràs concedit el teu favor. Recorda que aquesta gent són el teu poble. El Senyor li va respondre: – Vindré en persona i et faré reposar. Moisès va replicar: – Si no véns en persona, no ens facis sortir d’aquí. Com podré saber que ens has concedit el teu favor, tant a mi com al teu poble, si tu no véns amb nosaltres? Només si véns amb nosaltres ens distingirem, jo i el teu poble, de tots els altres pobles de la terra. El Senyor li respongué: – També faré això que em demanes, ja que t’he concedit el meu favor i et conec pel teu nom. Llavors Moisès va dir: – Deixa’m contemplar, si et plau, la teva glòria. El Senyor li va respondre: – Jo faré passar davant teu tota la meva bondat i pronunciaré el meu nom, que és “el Senyor”. Jo concedeixo el meu favor a qui el vull concedir i em compadeixo de qui em vull compadir. Però va afegir: – No podràs veure el meu rostre, perquè el qui em veu no pot continuarvivint. I va dir encara: – Aquí vora meu tens aquest lloc. Posa’t damunt la roca, i, quan passarà la meva glòria, t’amagaré en una esquerda de la roca i et taparé amb la mà fins que jo hagi passat. Després retiraré la meva mà i em podràs veure d’esquena; però el meu rostre, ningú no el pot veure.