Ester 2:5-11

A la ciutadella de Susa hi havia un jueu que es deia Mardoqueu. Era fill de Jaïr, descendent de Ximí i de Quix, de la tribu de Benjamí. Pertanyia als jueus que Nabucodonosor, rei de Babilònia, havia deportat de Jerusalem amb Jeconies, el rei de Judà. Mardoqueu tenia una cosina, Adassà, coneguda amb el nom d’Ester, una noia molt bonica que feia goig de veure. Els seus pares havien mort, i Mardoqueu se n’havia ocupat i l’havia adoptada com a filla. Publicada l’ordre del rei de reunir moltes noies a la ciutadella de Susa i de confiar-les a Egai, també Ester va ser portada al palau reial i confiada a Egai, guardià de l’harem. La noia li va caure en gràcia i es guanyà el seu favor. Li va donar tot seguit els cosmètics i les provisions que calien, li va assignar les set millors serventes del palau i l’allotjà amb elles en una bona estança de l’harem. Però Ester no va revelar a quina nació pertanyia, perquè Mardoqueu li havia ordenat que no ho fes. Cada dia Mardoqueu es passejava davant el pati de l’harem per saber com estava Ester i com la tractaven.