Cohèlet 2

2
1Em deia encara a mi mateix: «Vine i tasta l’alegria, assaboreix el benestar.»#x Però vaig veure que també tot això és en va: 2les rialles em semblaven una estupidesa, i l’alegria, una cosa sense sentit.#x
3Vaig pensar que podia regalar el meu cos amb vi#x i ajuntar-me amb la follia, bo i conservant el cap clar gràcies a la saviesa. Llavors entendria allò que fa feliços els homes durant els dies comptats de la seva vida sota el cel.#x 4Vaig emprendre grans obres: em construïa palaus,#x plantava vinyes, 5feia jardins i parcs i hi conreava tota mena d’arbres fruiters; 6feia excavar basses per a regar les plantades d’arbres joves. 7Vaig comprar esclaus i esclaves, i a casa tenia criats. De ramats de vaques i d’ovelles en posseïa més que tots els qui m’havien precedit a Jerusalem.#x 8Vaig amuntegar plata i or, i tresors d’altres reis i governants.#x Em vaig procurar cantors i cantores, i allò que fa la delícia dels homes: un estol de concubines.#x 9Vaig arribar a ser més important i més ric que tots els qui m’havien precedit a Jerusalem.#x I, amb tot això, conservava la meva saviesa. 10Satisfeia tots els desigs dels meus ulls i no refusava cap alegria al meu cor, i aquest era el premi de tot el meu esforç: el meu cor n’estava content. 11Però, després de repassar totes les obres que havia dut a terme i tot el que havia aconseguit amb el meu esforç, em vaig adonar que tot és en va i afany inútil: sota el sol, no es treu res de cap treball.#x
12Em vaig detenir també a comparar la saviesa amb la follia i la niciesa,#x ja que el successor del rei només ha de fer el que està establert.#x 13I em vaig adonar que la saviesa té més avantatges que la niciesa, com la llum en té més que la foscor:
14«El savi té ulls a la cara,
el neci camina a les fosques.»#x
Però també em vaig adonar que l’un i l’altre tenen el mateix destí.#x 15Em deia, doncs, a mi mateix: «La sort del neci serà també la meva; què en trec d’haver estat tan savi?»#x I concloïa que també tot això és en va. 16Perquè el savi morirà igual que el neci, i el pas del temps tot ho esborra: al capdavall, del sa-vi, com del neci, no en perdurarà pas el record.#x 17Per això vaig avorrir la vida, perquè vaig trobar menyspreable tot el que fem en aquest món:#x tot és en va i afany inútil.#x
18Vaig detestar tots els treballs amb què m’havia afanyat durant la vida,#x ja que n’hauré de deixar el fruit a l’home que em succeirà. 19I qui pot dir si serà savi o neci? Tanmateix, disposarà de tot el que jo he guanyat sota el sol amb els meus afanys i la meva saviesa.#x També tot això és en va. 20Així, doncs, em vaig desanimar veient com m’havia escarrassat durant tota la vida.#x 21Pensava que un home s’esforça a treballar amb saviesa, traça i eficàcia, per haver-ho de donar tot en herència a un altre que no s’hi ha esforçat gens.#x També tot això és en va, i és una gran injustícia. 22Perquè, de fet, què li queda a l’home de tots els treballs i de tot l’esforç amb què s’afanya sota el sol?#x 23De dia no fa més que sofrir i neguitejar-se pels seus afers, i ni de nit el seu cor no reposa.#x També tot això és en va.
24Vaig comprendre que menjar, beure i gaudir de la felicitat del propi treball no és un bé que depengui de l’home mateix, sinó que és un do de Déu.#x 25Perquè, ¿qui pot menjar i qui pot fruir si això no li arriba de Déu?#x 26Ell dóna saviesa, coneixement i alegria a l’home que el complau; en canvi, al pecador li deixa l’ànsia de recollir i emmagatzemar tot allò que després donarà al qui és agradable als seus ulls.#x Tot això també és en va i afany inútil.#x

S'ha seleccionat:

Cohèlet 2: BCI

Subratllat

Comparteix

Copia

None

Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió

YouVersion utilitza galetes per personalitzar la teva experiència. En utilitzar el nostre lloc web, acceptes el nostre ús de galetes tal com es descriu a la nostra Política de privadesa