Daniel 3:22-30

Com que l’ordre del rei era tan estricta i la fornal havia estat encesa tan forta, la flamarada va matar els homes que havien dut Xadrac, Meixac i Abed-Negó. I els tres homes, Xadrac, Meixac i AbedNegó, van caure lligats al mig de la fornal ardent. Llavors el rei Nabucodonosor, esglaiat, es va aixecar d’una revolada i digué als seus consellers: – ¿No hem tirat al foc tres homes, lligats? Ells van respondre: – És veritat, oh rei. Però ell continuà: – Doncs jo veig quatre homes que caminen deslligats enmig de la fornal sense ni una cremada, i el quart té un aspecte semblant al d’un fill dels déus. Nabucodonosor s’acostà més a la boca de la fornal i va cridar: – Xadrac, Meixac i Abed-Negó, servents del Déu altíssim, sortiu i veniu! Ells van sortir del mig del foc. Els sàtrapes, prefectes, governadors i consellers del rei es van acostar per veure aquells homes: el foc no els ha-via tocat el cos ni els havia rostit els cabells; tenien intactes les túniques i ni tan sols feien pudor de socarrim. Nabucodonosor va exclamar: – Beneït sigui el Déu de Xadrac, Meixac i Abed-Negó, que ha enviat el seu àngel per alliberar els seus servents que, confiant en ell, han desobeït l’ordre del rei i han exposat el seu cos a la mort abans de donar culte i adorar cap altre Déu fora del seu. Jo ordeno que tot aquell, de qualsevol poble, nació o llengua, que parli sense respecte contra el Déu de Xadrac, Meixac i Abed-Negó, sigui tallat a bocins, i la seva casa sigui convertida en femer, perquè no hi ha cap altre Déu capaç de salvar com aquest. Després el rei va promoure Xadrac, Meixac i Abed-Negó i els confià càrrecs importants a la província de Babilònia.