Daniel 1:1-21

L’any tercer del regnat de Joiaquim, rei de Judà, Nabucodonosor, rei de Babilònia, va anar a Jerusalem i la va assetjar. El Senyor va posar a les seves mans Joiaquim, rei de Judà, i una part dels objectes del temple de Déu; Nabucodonosor se’ls va endur al país de Xinar i enriquí amb aquells objectes el tresor del seu déu. El rei va manar a Aixpenaz, cap del seu personal, que, d’entre els israelites, tant de la família reial com de les famílies nobles, escollís uns joves sense cap defecte i ben plantats, instruïts en totes les branques de la saviesa, intel·ligents i assenyats, aptes per a servir al palau reial i per a aprendre l’escriptura i la llengua dels caldeus. El rei ordenà que els donessin cada dia el mateix menjar i la mateixa beguda que servien a la seva taula. Els havien d’educar durant tres anys, i després entrarien al servei del rei. Entre aquests joves n’hi havia alguns de Judà. Eren Daniel, Ananies, Misael i Azaries; però el cap del personal els va canviar els noms: a Daniel li va posar Belteixassar; a Ananies, Xadrac; a Misael, Meixac, i a Azaries, Abed-Negó. Daniel es proposà de no quedar ritualment impur amb el menjar i la beguda del rei, i va demanar al cap dels eunucs que li estalviés de caure en estat d’impuresa ritual. Déu va fer que el cap del personal mirés Daniel amb benvolença i afecte. Però li digué: – Tinc por del rei, el meu senyor, que us va assignar què havíeu de menjar i de beure. ¿No trobarà la vostra cara més esblanqueïda que la dels altres joves de la vostra edat, i jo em jugaré el cap davant el rei per culpa vostra? Llavors Daniel va dir al guarda a qui el cap del personal havia fet responsable del mateix Daniel, d’Ananies, de Misael i d’Azaries: – Et prego que posis a prova aquests teus servents durant deu dies: dóna’ns llegums per a menjar i aigua per a beure. Després compara el nostre aspecte i el dels joves que mengen de la taula del rei i fes amb nosaltres segons el que vegis. Ell hi accedí, i els va posar a prova durant deu dies. Al cap de deu dies feien més bona cara i estaven més plens que tots els joves que menjaven de la taula del rei. El guarda, doncs, s’emportava el menjar i la beguda que tenien destinats, i els donava llegums. Déu va concedir als quatre joves saber i coneixements i els instruí en tota mena d’escriptura i saviesa. Daniel, a més, interpretava totes les visions i els somnis. Quan va arribar el temps de presentar-los, segons l’ordre del rei, el cap del personal els va portar davant de Nabucodonosor. El rei va conversar amb ells. Entre tots, no n’hi havia cap com Daniel, Ananies, Misael i Azaries. Es van quedar, per tant, al servei del rei. En qualsevol qüestió que requerís saviesa o intel·ligència, el rei els trobava deu vegades superiors a tots els endevins i mags que hi havia en el seu reialme. Daniel es va estar a la cort fins a l’any primer del rei Cir.