Amós 8:1-14

El Senyor Déu em va fer veure una canya de collir fruita d’estiu. Em va demanar: – Què veus, Amós? Vaig respondre: – Una collidora de fruita d’estiu. Llavors el Senyor em va dir: – Ha arribat la collita, la fi d’Israel, el meu poble. Ja no li deixaré passar res més. Aquell dia, els cants de palau es tornaran crits de dolor. Pertot hi haurà cadàvers i arreu s’imposarà el silenci. Ho dic jo, el Senyor Déu. »Escolteu això, els qui engoliu els pobres fins al punt d’exterminar els desvalguts del país! Vosaltres dieu: “¿Quan haurà passat la festa de la lluna nova per a poder vendre queviures? ¿Quan haurà passat el repòs del dissabte per a poder obrir els graners? Vendrem amb mesures més petites i pesarem les peces de plata amb pesos més grossos, farem trampa amb les balances. Vendrem el rebuig i tot! Amb aquells diners comprarem esclaus, o bé adquirirem un pobre per un parell de sandàlies.” Jo, el Senyor, orgull de Jacob, juro que no oblidaré mai això que feu! »En veure-ho, la terra tremolarà i estaran de dol tots els seus habitants. La terra creixerà, tota ella, com el Nil; s’agitarà i s’abaixarà com el riu d’Egipte. »Aquell dia, apagaré el sol al mig del cel, en ple dia s’enfosquirà la terra. Ho dic jo, el Senyor. Canviaré en dol les vostres festes, i en complantes els vostres cants. Tothom es vestirà amb roba de sac i es raparà el cap, com per la mort d’un fill únic. Aquest final serà un dia amarg. »Vénen dies que enviaré fam al país: no fam de pa ni set d’aigua, sinó fam d’escoltar la meva paraula. Ho dic jo, el Senyor Déu. Aniran errants del sud fins a ponent, exploraran del nord fins a llevant, cercant la paraula del Senyor, però no la trobaran. »Aquell dia defalliran de set les noies més boniques i els nois joves. Tots els qui juren per l’ídol de Samaria dient: “Per la vida de Dan, el teu déu!” o “Pel camí sagrat de Beerxeba!”, cauran, i no s’alçaran mai més.