Fets dels Apòstols 28:1-10

Un cop salvats, vam saber que el nom de l’illa era Malta. Els naturals de l’illa ens tractaren amb una humanitat poc corrent. Com que plovia i feia fred, van encendre un gran foc i ens hi feren acostar. Pau havia arreplegat un manat de branques i, al moment de tirar-lo al foc, un escurçó que fugia de l’escalfor se li agafà a la mà. Quan els naturals de l’illa veieren l’animal penjat a la mà de Pau, es deien entre ells: – Segur que aquest home és un assassí: s’havia salvat de la mar, però la justícia divina no permet que visqui. Tanmateix, Pau es va espolsar l’animal sobre el foc i no va sofrir cap mal. Ells esperaven que d’un moment a l’altre s’inflaria o cauria mort. Però després d’esperar molt, veient que no li passava res d’estrany, van canviar de parer i començaren a dir que era un déu. No lluny d’aquell indret, hi havia la propietat de l’home més important de l’illa, que es deia Publi. Ell ens va acollir i ens allotjà amablement tres dies a casa seva. Justament el pare de Publi feia llit, malalt de febres i disenteria. Pau entrà a veure’l, va pregar per ell tot imposant-li les mans i el va guarir. Després d’aquest fet, anaren venint els altres malalts de l’illa i també eren curats. Tots ells ens ompliren d’atencions i, a l’hora d’embarcar-nos, ens van proveir de tot el necessari.