Fets dels Apòstols 2:14-28

Aleshores Pere es posà dret amb els Onze i amb veu forta digué: – Jueus i tots els qui residiu a Jerusalem: enteneu bé això i escolteu amb atenció les meves paraules. No és pas que aquests hagin begut massa, com vosaltres sospiteu: tot just són les nou del matí. Això que ara succeeix, ja ho havia anunciat el profeta Joel: »Els darrers dies –és Déu qui ho afirma– abocaré el meu Esperit sobre tothom: els vostres fills i les vostres filles profetitzaran, els vostres joves tindran visions, i els vostres vells, somnis . Aquells dies abocaré el meu Esperit sobre els meus servents i les meves serventes , i profetitzaran. Faré que apareguin prodigis dalt al cel i senyals aquí baix a la terra: sang, foc i una columna de fum. El sol s’enfosquirà i la lluna es tornarà sang abans no arribi el dia del Senyor, dia gran i resplendent . Llavors tots els qui invoquin el nom del Senyor se salvaran . »Israelites, escolteu aquestes paraules: Jesús de Natzaret era un home que Déu va acreditar davant vostre, obrant entre vosaltres, per mitjà d’ell, miracles, prodigis i senyals. Tots ho sabeu prou. Doncs bé, aquest Jesús va ser entregat d’acord amb la decisió i el designi que Déu havia fixat per endavant, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns impius. Però Déu l’ha ressuscitat alliberant-lo dels dolors de la mort, que de cap manera no podia continuar retenint-lo sota el seu poder. Perquè David, referint-se a ell, deia: » Sempre tinc present el Senyor; amb ell a la dreta, mai no cauré . El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo; fins el meu cos reposa confiat: no abandonaràs la meva vida enmig dels morts, no deixaràs veure al teu Sant la corrupció . M’ensenyaràs el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir al teu davant .