Fets dels Apòstols 13:1-23

A l’església d’Antioquia hi havia profetes i mestres: Bernabé, Simeó, que duia el sobrenom de Negre, Lluci de Cirene, Manaèn, educat a la cort amb el tetrarca Herodes, i Saule. Mentre celebraven un acte de culte al Senyor en ocasió d’un dejuni, l’Esperit Sant digué: – Separeu-me Bernabé i Saule per a dedicar-los a l’obra a què els he cridat. Llavors, després d’haver dejunat i pregat, els imposaren les mans i els van acomiadar. Ells, doncs, enviats per l’Esperit Sant, van baixar a Selèucia, i d’allí navegaren cap a Xipre. Arribats a Salamina, predicaven la paraula de Déu a les sinagogues dels jueus. Joan era el seu ajudant. Després van travessar tota l’illa fins a Pafos, on trobaren un mag jueu, que era un fals profeta. Es deia Barjesús i pertanyia al grup de persones que envoltaven el procònsol Sergi Pau, un home assenyat. El procònsol va fer cridar Bernabé i Saule amb el desig d’escoltar la paraula de Déu, però Èlimes, el mag –ja que això vol dir el seu nom–, es va posar en contra d’ells, buscant d’apartar de la fe el procònsol. Aleshores Saule, anomenat també Pau, ple de l’Esperit Sant, se’l mirà fixament i digué: – Fill del diable, home carregat d’engany i d’astúcia, enemic de tot bé! ¿Quan pararàs de tòrcer el camí dret del Senyor? Doncs sàpigues que el Senyor fa caure damunt teu la seva mà, i quedaràs cec: durant un quant temps no veuràs la llum del sol. A l’instant van caure damunt d’ell foscor i tenebres, i buscava a les palpentes algú que li donés la mà i el guiés. Aleshores el procònsol, en veure el que havia passat, es convertí a la fe, meravellat de la doctrina del Senyor. Pau i els seus companys es van embarcar a Pafos i es dirigiren a Perga de Pamfília. Joan, en canvi, se separà d’ells i se’n tornà a Jerusalem. Ells continuaren el seu viatge des de Perga i van arribar a Antioquia de Pisídia. El dissabte van entrar a la sinagoga i s’assegueren. Acabada la lectura de la Llei i dels Profetes, els caps de la sinagoga els van fer dur aquest missatge: – Germans, si voleu adreçar una exhortació al poble, podeu parlar. Aleshores Pau s’alçà, va fer senyal amb la mà per demanar silenci i digué: – Israelites i tots els qui creieu en l’únic Déu, escolteu: El Déu d’aquest poble d’Israel escollí els nostres pares, va fer-ne un gran poble i, quan vivien com a immigrants al país d’Egipte, els en tragué amb la força del seu braç. Durant quaranta anys va tenir cura d’ells al desert i, després de destruir set nacions a la terra de Canaan, els donà en possessió el seu territori. Tot això va durar uns quatre-cents cinquanta anys. Després els donà jutges fins al temps del profeta Samuel. Aleshores van demanar un rei, i Déu els va donar Saül, fill de Quix, de la tribu de Benjamí, que va regnar quaranta anys. Després que hagué rebutjat Saül, Déu va fer que David fos el seu rei i, testimoniant a favor d’ell, digué: »– M’he fixat en David , fill de Jessè, un home com el que desitja el meu cor , que realitzarà tot el que jo vull. »De la descendència d’ell, Déu ha donat a Israel, tal com havia promès, un salvador, que és Jesús.