i féu decapitar Jaume, el germà de Joan. Quan s’adonà que això agradava als jueus, féu detenir també Pere. Eren els dies dels Àzims. Herodes va manar que fos tancat a la presó i en confià la custòdia a quatre esquadres de quatre soldats, amb el propòsit de fer-lo comparèixer davant el poble després de Pasqua.
Mentre Pere era tancat a la presó, la comunitat pregava a Déu intensament per ell.
La nit abans que Herodes anava a fer-lo comparèixer, Pere dormia entre dos soldats, lligat amb dues cadenes, i els sentinelles feien guàrdia davant la porta de la presó. Tot d’una es va presentar un àngel del Senyor i el calabós s’omplí de claror. L’àngel va tocar Pere al costat, el desvetllà i li va dir:
– Aixeca’t, de pressa!
Llavors les cadenes li van caure de les mans, i l’àngel li digué:
– Cenyeix-te i posa’t les sandàlies.
Pere ho va fer, i l’àngel afegí:
– Posa’t el mantell i segueix-me.
Pere sortí a fora i el seguia, però no s’adonava que això que feia l’àngel era veritat; es pensava tenir una visió. Van passar la primera guàrdia i la segona i arribaren a la porta de ferro que dóna a la ciutat. La porta s’obrí tota sola, i ells sortiren i continuaren carrer avall, i de sobte l’àngel el va deixar. Llavors Pere tornà en si i digué:
– Ara veig realment que el Senyor ha enviat el seu àngel i m’ha alliberat de les mans d’Herodes i de tot allò que el poble dels jueus esperava que passés.
Ja del tot conscient de la situació, Pere se’n va anar a casa de Maria, la mare de Joan, conegut amb el sobrenom de Marc. Allí hi havia molta gent reunida que pregava. Pere va trucar a la portalada, i una criada que es deia Rode anà a preguntar qui hi havia. Així que reconegué la veu de Pere, de tanta alegria, en comptes d’obrir la porta, va córrer cap dins a anunciar que Pere era fora al carrer. Els altres li van dir:
– T’has tornat boja!
Però ella insistia que era cert. Ells li digueren:
– Deu ser el seu àngel.
Mentrestant, Pere continuava trucant. Finalment obriren i, en veure’l, van quedar esbalaïts. Ell, amb la mà, els va fer senyal que callessin i els contà com el Senyor l’havia alliberat de la presó. Després els digué:
– Feu-ho saber a Jaume i als germans.
Després va sortir i se n’anà en un altre lloc.