2 Timoteu 1:3-7

Dono gràcies a Déu, a qui reto culte amb consciència neta com els meus avantpassats, i et recordo constantment, nit i dia, en les meves oracions. Tinc presents les teves llàgrimes i desitjo vivament de veure’t i omplir-me d’aquest goig. Faig memòria de la teva fe sincera, que ja va habitar en la teva àvia Lois i en la teva mare Eunice. Tu la tens igual, n’estic segur. Per això et recomano que procuris de revifar el do de Déu que has rebut per la imposició de les meves mans. Déu no ens ha donat un esperit de covardia, sinó un esperit de fortalesa, d’amor i de seny.