2 Samuel 5:1-25

Llavors totes les tribus d’Israel anaren a trobar David a Hebron per dir-li: – Nosaltres som parents teus, os dels teus ossos i carn de la teva carn. Ja abans, quan Saül encara era el nostre rei, tu dirigies les campanyes d’Israel. El Senyor t’havia dit: “Tu pasturaràs Israel, el meu poble; tu seràs el seu sobirà.” Així, quan tots els ancians d’Israel anaren a trobar el rei a Hebron, David va fer amb ells un pacte davant el Senyor, i el van ungir rei d’Israel. David tenia trenta anys quan començà a regnar. Va ser rei quaranta anys. Set anys i sis mesos va ser rei de Judà a Hebron, i durant trenta-tres anys va ser rei de tot Israel i Judà a Jerusalem. El rei i els seus homes van dirigir-se a Jerusalem per atacar els jebuseus que habitaven en aquell territori. Els jebuseus havien dit a David: – Aquí no hi entraràs! T’ho impediran els cecs i els coixos. Volent dir: «David no hi entrarà mai, aquí.» Però David es va apoderar de la fortalesa de Sió, que ara és la ciutat de David. Aquell dia, David havia dit: – El qui vulgui vèncer els jebuseus ha d’arribar al canal i acostar-se als coixos i als cecs, enemics de David. Per això es diu: «Cecs i coixos no entraran al temple.» David es va instal·lar a la fortalesa i l’anomenà «ciutat de David». Va reforçar-ne la muralla, des del terraplè anomenat Mil·ló en direcció al seu palau. David anava creixent en poder: el Senyor, Déu de l’univers, era amb ell. Hiram, rei de Tir, va enviar-li una ambaixada amb fusta de cedre, fusters i picapedrers, que li van edificar un palau. Llavors David va comprendre que el Senyor el consolidava com a rei d’Israel i que enaltia el seu reialme per amor del seu poble. David va prendre més concubines i esposes a Jerusalem, després de venir d’Hebron, i li van néixer més fills i filles. Els noms dels fills que li van néixer a Jerusalem són aquests: Xammua, Xobab, Natan, Salomó, Ibhar, Elixua, Nèfeg, Jafia, Elixamà, Eliadà i Elifèlet. Quan els filisteus sentiren a dir que David havia estat ungit rei d’Israel, van pujar tots junts a atacar-lo. David ho va saber i va baixar al refugi fortificat. Els filisteus arribaren i es van desplegar per la vall dels Rafaïtes. Llavors David va consultar el Senyor: – ¿Pujo contra els filisteus? ¿Els faràs caure a les meves mans? El Senyor li va respondre: – Sí, puja-hi, que els faré caure a les teves mans. David va anar a Baal-Perassim i allà els va derrotar. Aleshores digué: – El Senyor ha obert una bretxa entre els meus enemics, com una bretxa oberta per un aiguat. Per això va donar a aquell lloc el nom de Baal-Perassim (que vol dir «amo de bretxes»). Els filisteus abandonaren allí els seus ídols, i David i els seus homes se’ls van endur. Novament van pujar els filisteus i es desplegaren per la vall dels Rafaïtes. David va consultar el Senyor, i aquest li va respondre: – No els ataquis de cara. Els encerclaràs pel darrere i cauràs damunt d’ells des del terme de Becaïm. Quan sentis un soroll de passes als cims de Becaïm, afanya’t a atacar; serà senyal que el Senyor haurà sortit al teu davant per derrotar els filisteus. David va fer tal com el Senyor li havia ordenat i anà derrotant els filisteus des de Gueba fins a l’entrada de Guèzer.