2 Samuel 22:26-51

»Senyor, amb qui és fidel ets fidel, honrat, amb els honrats, i ets sincer amb els sincers, però, amb els astuts, ets sagaç. Salves el poble humiliat i poses els ulls en els altius per abaixar-los. »Tu, Senyor, ets la meva llàntia; el Senyor m’il·lumina la nit. Fiant-me de tu, escometo els enemics, fiant-me del meu Déu, assalto la muralla. Els camins de Déu són justos, la paraula del Senyor és de bona llei; és escut de tothom qui s’hi empara. »Qui és Déu sinó el Senyor? Quina roca hi ha, fora del nostre Déu? Déu és per a mi un baluard inexpugnable i m’ha mostrat el camí just; em dóna peus lleugers com els dels cérvols i em manté invencible dalt dels cims. M’ensinistra les mans a combatre, i els braços, a tensar la ballesta. »Em salves amb el teu escut, em fa gran el teu favor. Eixamples els camins sota els meus peus, i els meus passos no flaquegen; persegueixo els enemics fins a desfer-los, no torno sense haver-los abatut; els fereixo i, abatuts, ja no es refan, han caigut sota els meus peus. »M’has cenyit de valentia per al combat, doblegues sota meu els adversaris, fas fugir del meu davant els enemics; i jo anorreo els qui em detesten. Criden auxili, i no hi acudeix ningú; clamen al Senyor, i no els respon; els desfaig com la pols de la terra, els trepitjo com el fang dels carrers. »M’alliberes dels avalots del meu poble i em mantens com a sobirà d’altres nacions. Un poble que no coneixia es posa al meu servei. Els estrangers, així que em senten, se’m sotmeten i m’obeeixen; desesmats i engrillonats, s’acosten fent tentines. »Viu el Senyor: beneït sigui el meu penyal! Que Déu sigui enaltit, penyal que em salva, Déu que em permet de fer justícia i sotmet els pobles al meu govern. Tu m’alliberes de l’assalt dels enemics, em fas triomfar dels qui s’alcen contra mi; em salves dels homes violents. Per això et lloaré entre les nacions, cantaré al teu nom, Senyor: »“Ell dóna grans victòries al seu rei, es mostra fidel al seu ungit, a David i al seu llinatge per sempre.”»