2 Samuel 2:1-32

Després d’això, David va consultar el Senyor en aquests termes: – ¿Convé que pugi en alguna de les ciutats de Judà? El Senyor li respongué: – Sí, puja-hi. David va preguntar: – A quina he de pujar? La resposta va ser: – A Hebron. David va pujar-hi amb les seves dues dones, Ahinóam de Jizreel, i Abigail, la muller de Nabal, de Carmel. David va fer pujar també tota la seva tropa, cadascú amb la seva família, i tots ells es van establir als pobles de la rodalia d’Hebron. Allà anaren a trobar-lo els prohoms de Judà i ungiren David com a rei de Judà. Van fer saber a David que la gent de Jabeix-Galaad havien enterrat Saül. Llavors David va enviar-los uns missatgers per dir-los: – Beneïts sigueu del Senyor, vosaltres que heu fet aquesta obra de misericòrdia amb Saül, el vostre senyor, i l’heu enterrat! Que el Senyor sigui sempre fidel i misericordiós amb vosaltres. Per part meva, jo també us tractaré bé, perquè heu fet aquesta obra bona. I ara tingueu coratge i sigueu valents. És veritat que Saül, el vostre senyor, és mort, però el casal de Judà m’ha ungit a mi com a rei seu. Abner, fill de Ner, general en cap de l’exèrcit de Saül, va prendre Ixbóixet, fill de Saül, el va portar a Mahanaim i el va fer rei de Galaad, dels aixurites, de Jizreel, d’Efraïm, de Benjamí i de tot Israel. Ixbóixet, fill de Saül, tenia quaranta anys quan començà a regnar a Israel. Va ser rei dos anys. Però els de Judà eren partidaris de David. El temps que David fou rei de Judà a Hebron va ser de set anys i sis mesos. Abner, fill de Ner, i els homes d’Ixbóixet, fill de Saül, van sortir de Mahanaim cap a Gabaon. També Joab, fill de Seruià, i els homes de David, van emprendre la marxa, fins que van trobar-se a la bassa de Gabaon. Els uns es quedaren en un costat i els altres a l’altre. Llavors Abner proposà a Joab: – I si sortissin uns quants joves i es desafiessin davant nostre? Joab respongué: – Prou, que surtin. Van sortir, doncs, i es van arrenglerar tants a tants: dotze de Benjamí pels d’Ixbóixet, fill de Saül, i dotze dels homes de David. Però cada un d’ells va agafar pel cap el seu competidor, al mateix temps que li clavava l’espasa al costat, i van caure tots alhora. D’aquell lloc en van dir el camp de les Roques. Es troba a Gabaon. Aquell dia, la batalla va ser molt aferrissada. Abner i els homes d’Israel foren derrotats pels de David. Allà hi havia els tres fills de Seruià: Joab, Abisai i Assahel. Assahel, que era lleuger com una daina, perseguia Abner sense deixar-lo de petja ni a dreta ni a esquerra. Abner va girar el cap enrere i li digué: – Ets Assahel? Aquest respongué: – Sí, sóc jo. Abner li va dir: – Aparta’t a un costat o a l’altre, emprèn-te-les amb un dels joves i pren-li les despulles. Però Assahel no volgué desviar-se i continuà perseguint-lo. Abner tornà a dir-li: – Para de perseguir-me! ¿No veus que t’hauré d’estendre a terra? I com podré llavors mirar cara a cara el teu germà Joab? Però com que ell no volia desviar-se, Abner va donar un cop de llança cap enrere i li va travessar el ventre, de manera que la llança li sortia per l’esquena. Assahel va caure i allà mateix va morir. Tots els qui arribaven al lloc on Assahel havia caigut mort, s’hi aturaven. Però Joab i Abisai van continuar perseguint Abner. El sol ja es ponia quan arribaren a Guibat-Ammà, que es troba a l’est de Guíah, pel camí del desert de Gabaon. Els benjaminites s’havien reagrupat en formació compacta, darrere d’Abner, tots al cim d’un turó. Abner va cridar Joab i li va dir: – ¿És que l’espasa ha de devorar sense parar? Que no saps que el final és amargant? Què esperes a dir a la teva gent que parin de perseguir els seus germans? Joab respongué: – Com hi ha Déu! Haguessis parlat abans! D’aquest matí ençà, tots es persegueixen els uns als altres. Llavors Joab va tocar el corn: la seva tropa va aturar-se i deixà de perseguir els d’Israel. El combat no va continuar. Abner i els seus homes van caminar per l’Arabà tota aquella nit. Travessaren el Jordà, van passar per tot el Bitron i arribaren a Mahanaim. Joab, després de suspendre la persecució d’Abner, va aplegar tota la seva tropa. Mancaven dinou homes, de la gent de David, a més d’Assahel. En canvi, els de David havien mort tres-cents seixanta homes d’Abner, entre benjaminites i altres. S’endugueren Assahel i el van enterrar al sepulcre del seu pare, que era a Betlem. Joab i els seus homes van caminar tota la nit i arribaren a Hebron quan clarejava.