2 Samuel 16:5-14

Quan David va arribar a Bahurim, en sortia un home d’un clan de la família de Saül, que es deia Ximí i era fill de Guerà. Tot sortint, maleïa David i li tirava pedres, a ell i als seus oficials. La tropa de David i tots els seus soldats escollits l’escortaven a dreta i esquerra. Ximí maleïa David i deia: – Vés-te’n, vés-te’n, home sanguinari i pervers! El Senyor et fa pagar tota la sang de la família de Saül, a la qual vas usurpar el tron, i ara l’ha donat al teu fill Absalom. Paga els teus crims, home sanguinari! Abisai, fill de Seruià, va dir al rei: – Com gosa aquest gos mort maleir el rei, el meu senyor? Dóna’m permís i li tallaré el cap. Però el rei va respondre: – Deixeu-me estar, vosaltres, família de Seruià! Si aquest home em maleeix, és perquè el Senyor li diu que maleeixi David. Qui pot demanar-li per què ho fa? Després David va dir a Abisai i a tots els seus oficials: – Si el meu propi fill, sortit de les meves entranyes, em vol matar, amb més raó aquest benjaminita. Deixeu-lo que em maleeixi. El Senyor li ho ha manat. Potser el Senyor mirarà la meva aflicció i convertirà en benedicció aquestes malediccions d’avui. David, amb els seus homes, va continuar el camí. Ximí avançava pel costat de la muntanya, al mateix pas que ell, proferint malediccions i tirant-li rocs i terra. El rei i tota la seva tropa van arribar extenuats a les planes de vora el Jordà, i allà es van refer.