2 Pere 3:1-9

Estimats, aquesta és la segona carta que us escric. En totes dues us recordo el que ja sabeu, amb el propòsit de desvetllar en vosaltres una manera de pensar sincera: no oblideu les coses que van predir els sants profetes ni el manament del Senyor i salvador que us van transmetre els vostres apòstols. Abans de tot, heu de saber que els darrers dies apareixeran impostors carregats d’enganys que viuran seguint les pròpies passions, i aniran dient: «Què se n’ha fet, de la promesa de la seva vinguda? Els pares han mort i tot continua igual que al començament de la creació!» Afirmant això, ignoren que des d’antic existia el cel, i també la terra, sorgida de l’aigua i sostinguda per l’aigua gràcies a la paraula de Déu, i que per això el món d’aleshores va desaparèixer negat en l’aigua del diluvi. Doncs bé, la mateixa Paraula té reservats per al foc el cel i la terra d’ara, els guarda per al dia del judici, quan arribarà la perdició de tots els impius. Estimats, hi ha una cosa que no heu d’ignorar: per al Senyor, un dia és com mil anys, i mil anys, com un dia. No és que el Senyor retardi el compliment de la promesa, com alguns suposen que fa; més aviat és pacient amb vosaltres, perquè no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a la conversió.